dissabte, 22 de desembre de 2012

EMPANADILLES DE TONYINA

A vegades m'inspiro i tinc ganes de "complicar-me" la vida. Mira que és fàcil comprar les empanadilles congelades, però és clar, res a veure amb les fetes a casa no? Així que vaig decidir començar-les a fer des de la massa fins el farcit. És veritat que venen massa per empanadilles i que això evidentment ens estalvia molt de temps i el resultat també és molt bo. Però com que el dia que em vaig decidir a fer-les no tenia massa a casa, doncs la vaig fer jo.

No sé quina diferència hi ha entre la massa de les empanades i la de les empanadilles, imagino que poca diferència. Com que la massa de l'empanada va agradar molt a tothom, doncs he decidit fer servir exactament la mateixa recepta. A veure què us semblen:

Ingredients per unes 25 empanadilles

Per a al massa aquí

Per al farcit:

  • 1 ou dur
  • 2 llaunes de tonyina
  • 1 pebrot verd
  • 1/2 ceba
  • olives verdes
  • 200 ml de salsa de tomàquet
Elaboració

En una paella posem un bon raig d'oli i sofregim la ceba, quan ja la tinguem més o menys transparent hi afegirem el pebrot verd.

Mentre endurirem un ou en un cassó amb aigua i sal.

Quan ja tenim l'ou endurit serà el moment d'afegir el tomàquet i la tonyina a la paella.

Quan ja s'hagi evaporat gran part de l'aigua, afegirem les olives verdes tallades a trossets molt petits i l'ou també tallat en trossets ben petits.

Quan tinguem la massa feta, l'estirarem fins que tingui mig milímitre de gruix. Amb un motlle rodó o un got del revés, anirem fent rodones d'uns 6 cm de diàmetre.

Omplirem les rodones amb els farcits i les tancarem per la meitat.

Amb una forquilla apretarem tot el semicercles per tancar l'empanadilla.

Pintarem les empanadilles amb un rovell d'ou batut.

Ho posarem al forn a 175ºC a dalt i abaix i si teniu ventilador doncs millor per a poder repartir la calor per tot el forn. Quan estiguin ben dorades ja les podrem treure.

Espero que us atreviu a fer-les perquè són realment molt bones i fetes al forn, doncs són més sanes també.

Bon profit!!!

dijous, 20 de desembre de 2012

PURÉ DE PATATA AMB CARN PICADA

Aquesta publicació va dedicada a totes les que en menys d'un any heu decidit tenir canalla, que últimament no sou pas poques i sabeu que jo estic encantada amb aquestes grans notícies en un temps on les notícies acostumen a ser un horror.

Dic que va dedicada a vosaltres perquè l'altre dia llegint sobre els aliments, vaig veure que la vedella és una carn molt recomenable per a les futures mares ja que és un gran aport de ferro, evidentment, sempre que la carn estigui ben cuita.

A més per altra banda com que és un plat on tot està triturat també és ideal per als nens quan ja comencen a menjar aliments sòlids.

Finalment, com que és un plat tan bo, doncs és totalment recomenat per a tothom i si a més ens aporta ferro i vitamines, què més li podem demanar?

Ingredients per a 4 persones

  • 300 gr de carn (pot ser de vedella, de porc, gall d'indi o mescla) aquesta concretament és de gall d'indi
  • 1 ceba
  • 1 pebrot verd
  • 1 dent d'all
  • 1 got de salsa de tomàquet
  • 5 patates
  • 1 cullerada de mantega
  • sal
  • herbes aromàtiques  formatge
Elaboració

En primer lloc en una paella sofregirem l'all i la ceba. Quan la ceba ja sigui transparent hi afegirem el pebrot verd tallat molt petit.

Quan el pebrot estigui tou, hi afegirem la carn i la hi deixarem fins que estigui ben cuita.

Afegirem un got de salsa de tomàquet i ho deixarem una estona perquè s'evapori l'aigua

Mentre aprofitarem per bullir unes 5 patates. Les posarem senceres a l'olla exprés amb un grapat de sal durant uns 8 minuts.*

Pelarem les patates, les triturarem i si ho volem més fi, ho passarem per un passapurés. Per donar-hi una textura més suau hi afegirem una cullerada de mantega.

Doncs ara ja tenim tots els ingredients preparats i només cal emplatar. Tenim dos opcions: 

- En un motlle rodó posem una cap de puré, una de carn i una altra de puré i ho decorem amb herbes aromàtiques (foto)
- L'altre opció és agafar una font per anar al forn, on posem una base de puré, una de carn, un altra de puré i a sobre estenem una capa de formatge que gratinarem al forn.

Així que vosaltres mateixos quins opció preferiu.

Bon profit

* Per estalviar-nos temps es pot comprar puré de patata en pols que es prepara força més ràpid.

dissabte, 15 de desembre de 2012

COCA DE VERDURES

Sovint hem de marxar de casa uns quants dies i, hem de fer neteja de la nevera, aprofitant tot el que es caducarà en breu. Aleshores és quan acostumen a sortir plats d'allò més estranys però sorprenentment bons.

Avui no és un plat precisament estrany, simplement tenia restes d'algunes verdures, formatge que sempre n'hi ha per casa i a més tenia una massa de pizza. Potser el nom més correcte no seria coca sinó pizza, però per a mi un dels punts bàsics de la pizza és afegir damunt la base da pa una base de tomàquet i com que aquesta no la té, doncs he preferit donar-li el nom de coca, ja que ve a ser una coca de recapte.

Bé després d'explicar-vos les mil excuses d'aquest plat, passo directament a explicar-vos-el.

Ingredients

  • Mitja ceba
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot verd
  • 1/2 carbassó
  • Mozzarela
  • Base de pizza
Elaboració

Posarem el forn a 190º i hi introduïrem la ceba embolicada amb paper de plata. 

Passats 15 minuts afegirem els pebrots embolicats també amb paper de plata i els hi deixarem durant 30 minuts més.

Un cop estigui tot escalivat, tallarem la ceba i els pebrots a tires i les posarem sobre la base de la pizza.

Tallarem el carbassó a rodanxes i les posarem a la planxa amb una mica d'oli. Seguidament les posarem a sobre la base de ceba i pebrots.

Damunt hi posarem la mozzarella i es posarà al forn durant 20 minuts a 180ºC.


Com veieu té tot l'aspecte d'una pizza, però de sabor ens recorda més a una coca de recapte amb formatge.

Que vagi de gust!!!

dijous, 13 de desembre de 2012

CIGRONS AMB TONYINA

No sé quin és el motiu que els llegums siguin un grup d'aliments poc apreciats en general, apreciats en el sentit que no agraden a tots els públics malgrat les seves bones propietats.

A mi m'agraden molt en general, i precisament els que menys m'agraden són els cigrons, però és més per la textura que no pas pel sabor. Així que normalment els prefereixo com a acompanyament de carns o bé en l'escorregut del brou, però això no vol dir que no hi hagi plats boníssims basats en els cigrons.

La recepta d'avui és precisament una d'aquestes. És una recepta molt senzilla i que per poc que a un li agradin els cigrons, segur que aquest plat agradarà, ja que la resta dels ingredients són especialment atractius!

Ingredients per 4 pax

  • 1 ceba
  • tomàquet natural triturat (4 o 5 tomàquets)
  • 2 llaunes de tonyina en oli
  • 400 gr de cigrons
  • orenga
Elaboració

Si els cigrons són secs, els haurem de posar en aigua el dia anterior amb una mica de bicarbonat. L'endemà els bullirem amb aigua. Si els comprem cuits, ens estalviem aquest pas

Primer sofrgirem la ceba en una paella, quan estigui transparent i afegirem el tomàquet i el deixarem reduir lleugerament

Ja podrem afegir la tonyina a la paella i després els cigrons. Ho barrejarem tot i ho deixarem al foc uns 5 minuts.

Posarem els cigrons al plat i espolvorejarem una mica d'orenga per sobre.

Fàcil oi? A veure doncs si us aniemu una mica amb els llegums!

dimarts, 11 de desembre de 2012

LLUÇ AMB GAMBETES

Ara feia dies que no posava cap entrada, primer perquè no trobava el cable de la càmera i no tinc pciència per buscar, finalment havia caigut darrere el ordinador. I després els dies de vacances que sempre acaben sent poc productius, com a mínim, per a mi, ja que és quan menys uso l'ordinador.

Així doncs després d'unes quantes entrades dolces, passarem a un segon plat una mica més sa. Tot i ser peix, com sempre, l'hem adornat amb uns quants ingredients per donar-li sabor, i us asseguro que és una alternativa deliciosa!

Anem per feina!

Ingredients per 2-3 pax

  • 6 rodanxes de lluç
  • 100 gr de gambes pelades
  • 2 dents d'all
  • 1 ceba
  • vi blanc (opcional)
  • brou de peix
  • 3 pebrots choriceros (si algú me'n pot dir la traducció al català ho agraïria)
  • julivert picat
  • oli
  • farina
Elaboració

Deixarem els pebrots a remull durant un mínim de 4 hores en aigua freda o una hora si ho fem amb aigua calenta

Ofegarem l'all i la ceba en una paella amb oli ben calent.

Enfarinarem el lluç i el fregirem una mica a la paella on hi hem reofegat la ceba i l'all. Deixarem el lluç fins que tregui una mica de gelatina, aleshores more'm la paella envant i enrere per treure la màxima gelatina del lluç. 

Aleshores ja podrem afegir el brou de peix i mig got de vi blanc. Quan la salsa vagi espessint, hi podem afegir farina per accelerar el procés, hi afegirem les gambetes pelades i la carn dels pebrots.



Ho courem durant uns 8 minuts i ja ho podrem emplatar. Espolvorejarem una mica de julivert picat que ens aportarà color i frescor.

Bon profit!!!

dijous, 29 de novembre de 2012

MACARONS DE BAILEYS


Aquesta és l'última de les provatures del cap de setmana pel que fa a macarons, i per a mi, la que més em va agradar, però hi va haver divisió d'opinions, així que valtres mateixos.

El d'avui el dedico especialment a la Roser de Trifàsic de Baileys per raons òbvies, però també per agraïr-li tota l'ajuda que m'ha anat donant des de que em vaig introduir en el "mundillu" blocaire.

Si aneu a l'entrada anterior dels macarons hi trobareu algunes recomanacions prèvies.


Ingredients per als macarons (14 u.)

  • 95 gr de sucre glacé
  • 55 gr d'ametlla en pols
  • 1 clara d'ou
  • 15 gr sucre normal
  • 1 cullerada de cafè soluble
  • 1/2 culleradeta de sal
Ingredients per al farciment:
  • 90 gr mascarpone
  • 45 gr sucre glaç
  • 1 cullerada de baileys
Elaboració:

Per a l'elaboració seguirem el mateix procés que en el post anterior, afegirem el cafè just en el moment en que afegim el sucre barrejat amb l'ametlla. I continuarem amb el procés descrit.

FARCIMENT Per a fer el farciment, batrem el mascarpone amb les varilles fins que quedi ben tou. Afegirem el sucre i el baileys i ho seguirem batent una estona més.

Omplirem els macarons amb aquesta crema.


Comprovarem que amb una sola mossegada, podem prendre'ns un cafè i una copa. És una combinació perfecte, suau i intensa alhora.






dilluns, 26 de novembre de 2012

MACARONS DE CACAU I TARONJA

Seguirem amb les varietats que he provat de macarons aquest cap de setmana passat. Veureu que els meus no tenen colors vistosos ja que no tinc colorants, però tot i així, amb productes ben naturals, també queden bonics i sobretot bons.

Si aneu a l'entrada anterior dels macarons hi trobareu algunes recomanacions prèvies.

El que avui us presento és un macaron de xocolata amb un farciment de crema de taronja. A veure que us sembla!


Ingredients per als macarons (14 u.)
  • 95 gr de sucre glacé
  • 55 gr d'ametlla en pols
  • 1 clara d'ou
  • 15 gr sucre normal
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 2 cullerades de cacau en pols
Ingredients per al farciment:
  • Suc d'una taronja
  • 1 cullerada de pell de taronja
  • 50 gr de sucre
  • 50 gr de mantega
  • 2 rovells d'ou
  • 10 gr de maicena
Elaboració:

Per a l'elaboració seguirem el mateix procés que en el post anterior, afegirem el cacau en pols just en el moment en que afegim el sucre barrejat amb l'ametlla. I continuarem amb el procés descrit.

FARCIMENT Per al farciment, posarem el suc de la taronja en un bol, junt amb la mantega, i la meitat del sucre.

Triturarem la pell de mitja taronja en el turmix.

En un bol batrem els rovells d'ou, amb l'altre meitat del sucre i la maicena. Afegirem la mescla calenta a aquesta i ho seguirem batent una estona més.

En un cassó posarem tota la barreja i l'escalfarem a foc lent removent constantment  fins que s'espesseixi.


Un cop espessa, la treurem del foc i hi afegirem la pell ratllada i ja podrem omplir els macarons.



I ja en tenim una altra varietat. Què us sembla aquesta?

diumenge, 25 de novembre de 2012

MACARONS DE XOCOLATA

Avui toca el torn a un dolç típic francès que va sorgir al segle XVIII de mans del pastisser de la Cort francesa, i tot i que sembla que és orïund d'Itàlia. És un dolç fet a base de 3 ingredients bàsics: ametlla, sucre glaç i clara d'ou, però que alhora accepta tots els ingredients que se us acudeixin.


La veritat és que pel que he anat llegint costen una mica de fer, però serà casulitat que la recepta que jo tenia a casa dels macarons és ideal, la qüestió és que la primera vegada que els he fet i m'han quedat la mar de bé. També us he de dir que he llegit un munt post amb diferents recomenacions d'elaboració i entre tots he tret les meves pròpies conclusions, i sembla que han funcionat.

Com diria una amiga meva (Teresitaaaaa) us deixo amb uns Petit fours

Recomanacions prèvies:

- Per tal que la textura sigui òptima, em d'aconseguir que hi hagi un grau d'humitat a l'ambient realment baix. Així que jo aquí a Euskadi ho tinc una mica xungo, així que vaig aprofitar ahir que feia vent del sud per fer-los.

- Hem de tenir en compte que en el cas de les clares el que realment ens interessa és la proteïna i quanta menys aigua millor (menys humitat) per tant, és interessant que les clares siguin una mica velles, un mínim de 5 dies serà suficient. I sobretot treure els ous (o les clares si les havien separat prèviament) de la nevera  la nit anterior.

- Jo vaig comprar un motlle especial per a fer macarrons que ja té unes rodones marcades, però si no és així en primer lloc hauríeu de dibuixar un seguit de rodones ( d'uns dos cm de diàmetre) en un paper per anar al forn. Deixeu una separació d'uns 1.5 cm entre cercle i cercle

Ingredients per als macarons (14 u.)

  • 95 gr de sucre glacé
  • 55 gr d'ametlla en pols
  • 1 clara d'ou
  • 15 gr sucre normal
  • 1/2 culleradeta de sal
Ingredients per al farciment:
  • 65 gr xocolata negra
  • 100 ml nata per montar
Elaboració:

MACARON En primer lloc tamissarem el sucre glaç i l'ametlla i els ajuntarem. Amb una espàtula de fusta els barrejarem fins a obtenir una mescla homogènia.

Per altra banda muntarem la clara d'ou a punt de neu amb la sal, quan vagi agafant força hi afegirem el sucre normal. Si hi volem afegir algun colorant, aquest és el moment. Es recomana colorant de pasta o en pols, ja que el líquid ens aportarà massa humitat i dóna un color prou intens.

Afegim la meitat del sucre glaç i l'ametlla i l'incorporem amb l'espàtula, amb moviments envolvents, per tal que no ens baixi la clara. Ho farem a poc a poc, de les bandes al centre del bol. Afegirem l'altre meitat de la mescla. La textura ideal, és quan aixequem l'espàtula amb la massa i aquesta adquireix forma de cinta.

En aquest moment ja tenim la massa del macaron feta. La posarem en una mànega pastelera amb el broc rodó ample i anirem omplint els cercles que hem dibuixat. Posarem el paper al revès, ja que transparenta i així no ho barrejarem amb el grafit No fins a la línia ja que la massa s'estén.

Deixarem assecar aquesta massa, segons els ingredients que té, la humitat... tardarà més o menys en assecar-se. Ho sabrem perquè si ho toquem amb el dit, no se'ns enganxarà la massa. (ULL!!!!!) Jo vaig fer 3 fornades, a la tercera com que la cuina estava calenta em va tardar uns 10 minuts, la primera tanda em va tardar més de 30  minuts. I en la segona no em vaig esperar el suficient i uns quants es van trencar un cop cuits. 

Quan ja tinguin una crostra a sobre els podrem fornejar. Posarem el forn a 170ºC i un cop la massa estigui seca els posarem el forn i el baixarem a 150ºC. El temps de fornejat varia d'entre 15 i 20 minuts. És tal fàcil com quan hagin passat 15 minuts ja veurem que tenen la forma típica del macaron, la superfície llisa i el peu rugós. Aleshores els tocarem amb el dit i l'apretarem lleugerament, si veiem que està dur, és que ja els tenim cuits.

Els treurem de la safata i deixarem que es refredi uns minuts. Hi ha qui diu que no es pot fer el farciment el mateix dia, però jo no vaig tenir més remei i no vaig tenir cap problema, ja que varem ser consumits en menys de dos hores. Sí que és veritat que sinó es mengen ràpid al cap d'una estona absorbeixen l'humitat del farciment, de manera que els podem guardar en una fiambrera 24 hores (res de nevera!!!)

FARCIMENT Ara us proposo un farciment i ja us aniré penjant algunes de les variacions que he fet. Aquest és un farciment tant senzill com bullir la nata en un cassó i afegir la xocolata fins que es desfaci. Ho anirem remenant constantment fins que s'hagi desfet la xocolata i quedi un color homogeni.

Ho deixarem refredar.

Girarem els macarons del revés i amb una cullereta els anirem omplint de xocolata i els cobrirem amb una altra meitat de macaron.  

Aquest n'és el resultat:


Per acompanyar un cafetó no estan gens malament oi?

dissabte, 24 de novembre de 2012

COL-I-FLOR AMB BEIXAMEL

L'altre dia per la tele vaig veure que feien una recepta de col-i-flor i bròquil i me'n vaig enrecordar de la típica recepta de Col-i-flor o bròquil amb beixamel i gratinat.

És una recepta senzilla, però que vesteix molt o com a mínim jo trobo que sempre que surt un plat del forn, sempre sembla un plat més elaborat, evidentment no és així, però suposo que és un efecte, del fet que a casa només solíem fer servir el forn pels dinars del diumenge i d'aquí aquesta sensació que tinc respecte al forn.

Doncs passo a indicar-vos els ingredients:

Ingredients:

  • 1 col-i-flor
  • 3 talls de pernil salat
  • 100 gr de formatge ratllat
  • una mica de farina
  • un trosset de mantega 
  • llet
  • sal
  • pebre negre
Elaboració:

Tallarem la col-i-flor a trossos grossos, normalment aprofitant els rams que fa la pròpia planta i els posarem a bullir amb aigua i sal fins que ens quedin ben tous. Amb l'olla exprés un cop la tenim al màxim amb 5 minuts de cocció és suficient.

Mentre prepararem una beixamel. Posarem la mantega a la paella i deixarem que es desfaci. Llavors afegirem la farina que es vagi impregnant de mantega i a poc anirem afegint la llet per anar liquant la massa espessa que ens haurà quedat. Quan tinguem la consistència que volem ho salarem.

Disposarem la col-i-flor en una safata per al forn, i repartirem trossets de pernil salat i escamparem la beixamel per arreu de la safata. Farem el mateix amb el formatge ratllat.

Ho posarem al forn i ho granitarem

Aquest en seria el resultat:


BON PROFIT!!!!
.

dijous, 22 de novembre de 2012

TRUITA DE TOMÀQUET

Sempre hem fet truites de tot el que ens poguem imaginar.

Tinc una amiga que fins i tot diu que l'ha fet de la paella del dia anterior, ja que l'ou estova l'arròs que ja està una mica sec. No sé, jo no ho he provat i sincerament no em fa pas massa gràcia, a més si a casa es fa paella no n'acostuma a quedar per la setmana següent.

Bé, doncs continuant amb les truites, una que sempre m'ha agradat molt és la de tomàquet que fa me mare. De petits ens la feia molt sovint i de sobte, va deixar de fer-la. Al cap d'uns anys la va tornar a fer i, renoi quin descobriment! Així que jo me la vaig copiar tan bon punt vaig marxar de casa. Pot ser més o menys ràpida, però és senzilla en tots els casos, sobretot perquè tot i que porta el nom de truita, no té forma de truita sinó d'ous remenats, de manera que risc 0 a l'hora de fer la truita.

Aquí us deixo l'entrada pel que podria ser un sopar ràpid.

Ingredients:

  • 3 tomàquets madurs
  • 4 ous
  • 1 dent d'all
  • sal
  • sucre
  • oli
Elaboració:

Agafarem els tomàquets els netejarem i els ratllarem o triturarem. Hi afegirem un pessic de sucre, perquè en tregui l'acidesa.*

En una paella posarem oli a escalfar i quan sigui calent i afegirem l'all tallat a trossets fins que a agafi una mica de color.

Afegirem el tomàquet i el deixarem reduir fins que vegem que s'hagi begut part de l'aigua que conté.

Mentre batrem els 4 ous. Que afegirem a la paella i salarem al gust. Anirem donant voltes a la paella fins que vegem que l'ou es va fent i que da una barreja sense líquid.


En aquest moment ja el podrem servir. A la taula hem de deixar un bon trosset de pa que de ben segur farà falta.

Que aprofiti!!!

* Per fer-ne una versió més ràpida podem usar tomàquet triturat natural ja fet o fins i tot, tomàquet fregit directament. El gust canvia lleugerament però quan el temps prima, sempre va bé.

dilluns, 19 de novembre de 2012

MOUSSE DE XOCOLATA

Que en fa de dies que tinc aquest postre per posar! De fet, potser encara feia calor quan el vaig fer. Però si no la poses al poc temps de fer-la, es va quedant arraconat i al final te l'oblides i avui remenant per aquí m'ha aparegut, i he pensat penjar-lo avui encara que no acabi de fer per l'època en la que ens trobem.

Així que per trencar una mica la ratxa de plats calents per a dies freds, avui us posaré un plat fresquet i gourmand com és la mousse de xocolata.

Ingredients

  • 140 gr de xocolata
  • 3 cullerades soperes de llet
  • 3 rovells d'ou
  • 4 clares d'ou
  • 3 cullerades de sucre
  • 75 gr mantega
Elaboració

Posarem la xocolata a trossos, la llet i la mantega en un bol per anar al microones, on desfarem la xocolata

En un altre bol batrem els rovells i el sucre fins aconseguir que augmenti de volum i es torni una massa blanquinosa.

Quan la xocolata ja sigui freda altra vegada, la barrejarem amb la mescla de sucre i rovells.

Per una altra banda muntarem les clares a punt de neu, fins que ens quedin ben fortes. La qualitat del punt de neu serà el que ens donarà la textura a la mousse, per tant, com més pujades quedin més suau al paladar serà la mousse.

Aleshores ja podrem barrejar les clares amb la resta de la mescla (molt important que la xocolata estigui ben freda)

Ara ja podrem posar la mousse en recipients i la deixarem refredar a la nevera un mínim de 5 hores.


Es pot menjar sola o acompanyada amb fruita o algun dolç tipus galetes.

BON PROFIT!!!



dijous, 15 de novembre de 2012

AMANIDA TÈBIA DE TOMÀQUET

L'entrada d'avui és una de les fàcils i ràpides de preparar.

Sovint quan el temps és fred sento enyornaça de les múltiples amanides d'estiu, però si fa fresca doncs no acostuma a venir massa de gust quelcom fred. Així que una de les millors opcions és fer amanides tèbies. Jo trobo que són genials, perquè gaudeixes de les varietats que et suposen les amanides però sense sentir fred després de menjar, ans el contrari sovint et recomforten i tot.

Una de les meves preferides és aquesta, ja que quan la tens feta ben bé sembla que et mengis una pizza (que tant m'agraden) però estalviant-te la massa. Bé estalviar la massa és un dir ja que amb el suquet de l'oli i del tomàquet segur que hi acabes sucant més d'una llesca de pa.

Bé doncs, aquí us l'explico:

Ingredients

  • Tomàquests d'amanir ben grans
  • Formatge blau
  • Formatge mozzarela (jo prefereixo edam que té més gust)
  • Tonyina
  • Olives negres
  • Orenga
  • Sal 
  • Oli
Elaboració

Tallarem els tomàquets a rodanxes i les disposarem a la base del plat.

També tallarem els formatges a daus i els disposarem a sobre de les tomàquets.

Esqueixarem la tonyina i la repartirem per tot el plat

Agafarem unes quantes olivetes i també les repartirem pel plat.

Ara amanirem el plat amb l'oli, la sal i l'orenga

I posarem el plat 2 minuts al microones, o el temps suficient perquè el formatge es desfaci i els tomàquets desprenguin part de la seva aigua.

I ja el podrem servir. Veure que l'olor que deix anar el microones és ben bé la olor de la pizza.

Un cop el tenim a la taula i podem afegir una mica més d'oli i vinagre.

Fàcil eh?

Doncs BON PROFIT!!!!

dimarts, 13 de novembre de 2012

PATATES A LA PLANXA

L'entrada d'avui és realment curiosa, en el sentit que mai se'm hauria ocorregut de posar-la ja que em semblava que era un plat molt corrent.

Però l'altre dia parlant amb uns companys de quina és la manera que més us agrada la patata? doncs molts van respondre que fregida i jo els hi vaig dir que probablement era a la planxa, ja que malgrat que fregida és molt bona i no sempre es posa bé. Tothom va flipar quan vaig dir patates a la planxa i cap dels 5 que hi havia presents sabia com es feia.

Així que per si de cas hi ha algú més que no sap de que va el tema us deixaré la recepta.

Ingredients

  • Patates
  • Sal 
  • Pebre
  • Oli
Elaboració

Pelem les patates i les tallem a rodanxes fines.

Escalfem la planxa i hi tirem unes gotes d'oli, punxem amb una forquilla una de les patates i anirem escampant l'oli per tota la planxa.

Llavors estendrem totes les patates a la planxa i les salpebrarem.

Deixarem que es vagin fent una estona, com més fines menys tardaran a coure's. Quan les vegem torradetes ja les podrem servir.


Ja veieu que simple que és, i evidentment molt més sa que unes patates fregides i us asseguro que de gust no els hi tenen res a envejar. Us aconsello que les proveu, segur que no us decepcionaran.

diumenge, 11 de novembre de 2012

ESTOFAT DE LLENTIES

Ja sé que el tema llenties segur que el teniu més que dominat, però tantes mans hi ha com maneres de fer-lo. Jo mai hi havia afegit pebrot verd, però a casa del meu xicot sempre ho han fet així i li vaig dir que ho provaria i ostres noi! amb lo que m'agraden a mi els pebrots, notar el sabor del pebrot a les llenties em va entussiasmar. Així que per si a algú li interessa us en deixo la recepta.

Ingredients 2 pax:

  • 200 gr de llenties un cop repossades una nit en aigua
  • 2 patates mitjanes
  • 1 pastanaga
  • Mitja ceba
  • Botifarra negra
  • Xoriç
Elaboració:

La veritat és que no em complico gens amb l'elaboració de les llenties, ja que és molt fàcil i m'encanta, per tant, no els hi puc demanar res més.

Tallo totes les verduretes en trossos relativament grans.

Dels embotits també en faig talls, la quantita la canvio constantment segons les existències o les ganes de menjar carn.

Ho poso tot dins l'olla exprés i hi afegeixo aigua fins quasi cobrir-ho.

Un cop està a la pressió màxima ho deixo coure 5 minuts. Trec el foc i espero a baixa la pressió per servir els plats.

Què, més que fàcil eh? Au doncs que aprofiti!

divendres, 9 de novembre de 2012

PASTÍS DE CARBASSA

Doncs com que seguim amb l'època de les carbasses i repetir sempre puré de carbassa pot arribar a cansar, i mira que és bo, doncs ara us proposo un ús més dolç de la carbassa, perquè si una cosa té la carbassa és que la podem trobar tant en plats dolços com salats.

Després de veure l'exitàs del mes d'octubre de la recepta del 15 amb la carbassa, m'he decidit a provar un pastís de carbassa. A la recepta del 15 se'n varen presentar bastants, però un dels que vaig probar no em va acabar de quedar bé, així que mirant-ne uns quants vaig fer la meva pròpia recepta.  A veure que us sembla:

Ingredients:

  • 300 gr de carbassa
  • 300 gr de farina
  • 275 gr de sucre
  • 4 ous
  • 150 ml d'oli d'oliva
  • 1 sobre de llevat
  • Opcional (xocolata negra i blanca)
Elaboració:

Posarem la carbassa tallada a daus en un plat i la taparem amb paper film. La posarem al microones uns 15 minuts o fins que ens quedi totalment estovada.

Quan ja estigui tova l'aiaxafarem amb la forquilla i la deixarem refredar.

Preescalfarem el forn a 180ºC

Per altra banda, batrem els ous amb el sucre fins a aconsguir una massa blanquinosa i que hagi augmentat de volum.

Afegirem la carbassa, l'oli, la farina tamissada i el llevat i ho anirem barrejant constantment.

Quan tinguem tots els ingredients mesclats, us recomano passar-hi la batedora per tal de que acabi de trencar algun filament de carbassa que ens hagi pogut quedar.

Ho posarem al forn durant 35 minuts o fins que comprovem que l'interior és cuit 

Un cop transcorregut el temps, el traurem del forn i el deixarem refredar.

Quan ja estigui ben fred el podrem desmotllar i servir directament o per als més gourmands i podem afegir el toc de gràcia.

Jo en aquest cas vaig desfer 100 gr de xocolata blanca al microones en intervals de 30 segons i remanar en cada parada. Vaig tallar el pastís per la meitat i hi vaig afegir la xocolata fosa.

Vaig fer exactament el mateix amb la negra, uns 150 gr i hi vaig afegir un dau de mantega ja que la negra no es treballa tan bé com la blanca. I aleshores la vaig fer servir per cobrir el pastís de xocolata.

I aquest en va ser el resultat, un pastís d'un taronja viu, cobert de deliciosa xocolata negra i a cada mossegada et regalimava l'interior de xocolata blanca.

Què me'n dieu?

diumenge, 4 de novembre de 2012

MARMITAKO

Ara us explicaré una de les meves receptes basques preferides, el MARMITAKO. L'ingredient principal del plat és la tonyina o el bonítol. Així que ara que ja s'acaba l'epoca del bonítol (sempre vaig una mica tard) us penjaré la recepta.

És un plat complert, ja que té les verduretes que vindrien a ser el primer plat i la proteïna ens l'aporta el bonítol. Sense més preàmbuls us deixo la recepta del Marmitako i espero que us animeu a provar-lo ja que amb els dies freds que han de venir és un plat totalment recomfortant.

La recepta que jo he fet servir és la que fa la meva sogra i com que li queda molt bo doncs no l'he variat en absolut. Aquí us la deixo

Ingredients per 2 pax:

  • 500 gr de bonítol
  • 1 pebrot verd
  • Mitja ceba gran
  • 2 patates mitjanes
  • 2 dents d'all
  • 2 pimientos choriceros
  • julivert
  • Oli i sal
Elaboració:

La nit anterior posarem el "pimiento choricero" en un plat en aigua.

L'endemà el primer que farem és posar en una cassola un bon raig d'oli i hi afegirem la ceba tallada i el pebrot verd també talladet. Els deixarem fent-se fins que la ceba transparenti.

En una cassoleta a banda, posarem aigua a bullir. Agafarem els tomàquets i els hi traurem la part verda i els hi farem una creu. Quan l'aigua bulli hi escaldarem els tomàquets i els pelarem.

Netejarem la tonyina d'espines i pells

Quan la ceba comença a transparentar afegirem l'all trossejat, els tomàquets i les patates trencades.

Afegirem una mica de sal i aigua fins a cobrir. Aleshores si ho fem en olla exprés ho posarem al màxim de pressió durant 5 minuts. En cas que ho fem en una olla normal o deixarem coure entre 15 i 20 minuts, fins que les patates quedin ben cuites.

Quan ja tenim les patates fetes, afegirem la tonyina tallada a trossos i havent tret totes les espines i la pell més dura del peix.En primer lloc posarem en una cassola un bon raig d'oli i hi afegirem la ceba tallada i el pebrot verd també talladet. Els deixarem fent-se fins que la ceba transparenti.


En una cassoleta a banda, posarem aigua a bullir. Agafarem els tomàquets i els hi traurem la part verda i els hi farem una creu. Quan l'aigua bulli hi escaldarem els tomàquets i els pelarem.

Quan la ceba comença a transparentar afegirem l'all trossejat, els tomàquets i les patates trencades.

Afegirem una mica de sal i aigua fins a cobrir. Aleshores si ho fem en olla exprés ho posarem al màxim de pressió durant 5 minuts. En cas que ho fem en una olla normal o deixarem coure entre 15 i 20 minuts, fins que les patates quedin ben cuites.

Quan ja tenim les patates fetes, afegirem la tonyina tallada a trossos.

Ho deixarem a foc lent durant uns 10 minuts i ja ho podrem servir, sempre ben calent.

Us animo a que el proveu ja que és un plat boníssim.

Bon aprofit!!!

dimecres, 31 d’octubre de 2012

PANELLETS

Ja sé que aquesta entrada no es caracteritza per la seva originalitat, però sí per la seva tradició. I és que mentre tot el món anglosaxó i no tant anglosaxó celebren el Halloween, doncs a Catalunya celebrem la CASTANYADA.

Sembla que la tradició de la Ccastanyada ve, de que a la nit de Tots Sants es tocava a morts fins a la matinada, de manera que els amics i familiars dels campaners els omplien de menges ben energètiques per tal que poguessin passar tota la nit tocant. Bé, això diu la història si més no.

Clar que jo sóc de les que celebra la castanyada sense castanyes, però si una cosa no falta mai, són els panellets, especialment els de cafè i els de codonyat.

És un dolç molt fàcil de fer i que et permet obtenir una gran varietat d'opcions, tot i que a casa sempre ens mantenim bastant fidels als més típics. Així que al recepta d'avui és evidentment els panellets i algunes de les seves múltiples opcions.

Ingredients (amb la mida que els faig jo, en surten entre 110 i 120):

  •  1 kg d'ametlles triturades
  • 800 gr de sucre
  • 4 rovells d'ou
  • 3 clares
  • 300 gr de patata
  • 1 pell de llimona ratllada
  • Opcionals: pinyons, cafè, codonyat, xocolata, sucre avainillat, coco, anís, cirera confitada, ametlles...
Elaboració:

En primer lloc bullirem les patates amb la pell fins que estiguin ben tovetes.

Seguidament les pelarem i les triturarem amb una forquilla juntament amb el sucre.

Afegirem la resta d'ingredients i ho anirem amassant fins que quedi una massa ben amalgamada. La meva àvia sempre deia que s'havia d'amassar una barbaritat de temps, fins que un cop que tenia mal al braç va decidir fer-ho menys estona i van quedar igual de bons, per tant, jo vaig a lo pràctic. Ara, cadascú que faci la seva.

En aquest moment és quan podem afegir qualsevol dels ingredients esmentats abans.

Pinyons: amb la clara d'ou restant untem els panellets i així els pinyons se'ns hi enganxaran perfectament.
Cafè soluble, sucre avainillat, coco, anís: agafem l'ingredient i el barregem amb la massa
Codonyat: en tallem un trosset  2x1 i l'embolcallem amb la massa de panellet
Xocolata: podem usar cagallonets de xocolata i enganxar-los al voltant del panellet o bé desfer xocolata i untar-hi el panellet un cop ja està cuit
Cirera, ametlla: la posem a sobre del panellet

Bé aquestes, són les opcions que sempre hem fet a casa, ara tants ingredients tants panellets.

Un cop fets ja només cal posar-los al forn pre-escalfat a 180ºC en uns 10 minuts estan cuits, va bé però de controlar el punt de cocció segons si es volen molt o poc torrats.




I res més, ara només dir-vos que tingueu  una MOLT BONA CASTANYADA

dissabte, 27 d’octubre de 2012

MELMELADA DE MÓRES

Ja sé que arribo una mica tard amb les móres, però és que vaig fer la recepta fa força temps i me'n havia oblidat completament, així que us la posaré avui.

Cada vegada que anava a passejar per la muntanya i les veia em deia, ja m'he tornat a oblidar la bossa per recollir-ne, ja quasi a final de la temporada un dia em vaig enrecordar d'agafar-la i en vaig recollir uns 300 grams. Com que era final de temporada ja eren una mica massa petitones i, per tant, tenien una mica massa de granet, així que us recomano que les agafeu en plena temporada i així aconseguireu que la melmelada tingui una textura perfecte.

Ingredients:

  • 1000 gr de móres
  • 700 gr de sucre
  • el suc d'una llimona
  • un got d'aigua*
Elaboració:

Netegeu amb aigua les móres.

Posarem les móres en una cassola a foc fort i amb una forquilla les aixafarem lleugerament. Si no us agrada trobar-ne trossos, les podeu passar pel turmix.

Afegirem el sucre i el suc de la llimona (si us agrada més o menys àcid, si no us agrada àcid no cal que el poseu), i ho courem tot a foc fort anar removent tot sovint i alhora aixafant-les per tal que trenguin tot el suc. * si tenen poc suc podem afegir un got d'aigua

Segons com vagi la cocció, o si la melmelada us agrada més espessa o més líquida jo us recomano posar-hi un got d'aigua.

Ho tindrem al foc uns 20 minuts.

Amb la melmelada calenta, omplirem els pots prèviament esterilitzats*. Els taparem i els deixarem cap per avall perquè es faci el buit.


*Per esterilitzar els pots el més fàcil és cobrir-los d'aigua i fer-los bullir durant 10 minuts.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

GALETES

Tenia especialment ganes de poder posar aquesta entrada ja que em xiflen les galetes i tot i que n'havia intentat algunes no m'acabaven de convèncer. Però junt amb una esperada visita de les meves copepoditos (la propera vegada hi serem totes) em varen portar una fantàstica recepta de GALETES DECORADES que us explicaré tot seguit. Juntament amb uns motlles ideals per l'època, de manera que avui el que us deixo és el resultat d'un genial cap de setmana. Gràcies xicotetes meves.

Ingredients per a les galetes:
  • 150gr de mantega
  • 80 gr de sucre
  • 1 ou 
  • 320 gr de farina
  • Pell de llimona ratllada
  • 1 cullerada d'essència de vainilla
Ingredients per al glacé:
  • 1 clara d'ou
  • 150 gr de sucre glaç
  • 1 cullerada de suc de llimona
Elaboració galetes:

En primer lloc tindrem la mantega a temperatura ambient o bé la desfarem una mica al microones. Seguidament la batrem amb la batedora elèctrica durant uns 5 minuts.

Afegirem el sucre, la vainilla i l'ou. Després afegir la raspadura de llimona i la farina tamissada. Quan veiem que la massa es va espessint deixarem la batedora i ho anirem remanant amb una espàtula o amb les mans. La massa estarà preparada quan no se'ns enganxi als dits.

La deixarem repossar durant una estona a la nevera tapada amb un drap humit. Aquesta estona l'aprofitarem per a fer el glacé.

Per a fer el glacé necessitem muntar la clara d'ou al punt de neu i quan ja la tinguem llesta i agregarem el sucre glaç tamissat i el suc de la llimona. Ho seguirem batent fins que el glacé tingui la textura desitjada.

El posem en un recipient net i el tapem amb paper film. El guardarem a la nevera.*

Ara ja podem treballar amb la massa de les galetes que aplastarem amb el rodet. Estirarem la massa fins que tingui un centímetre de gruix. Ara ja podem fer les galetes amb la forma que desitgem.


Les posarem damunt de paper sulfuritzat i les posarem al forn preescalfat a 180ºC. El forn el posarem en l'opció que només cogui per la part inferior. S'hi estaran uns 10-15 minuts.

Amb el glacé i usant el colorant que desitgem podem decorar les galetes al nostre gust.

* El glacé, si el mantenim tapat amb paper film, el podem guardar al congelador entre  3 i 4 mesos. Quan es vulgui utilitzar el traurem del congelador 24 hores abans. I s'haurà de batre una mica abans de ser usat. Si es guarda a la nevera només dura uns 3 dies.


dilluns, 15 d’octubre de 2012

CANELONS DE CARBASSA

Des de fa un temps que estic descobrint la carbassa.

Primer va ser el seu sabor, boníssima, deprés les seves qualitats nutritives té un alt contigut en beta-carotens, minerals, fósfor, magnesi i potassi i ens aporta escasses calories, menys de 30 calories cada 100 grams. Per tant, és un d'aquells aliments que no els hi podem demanar més del que ja ens aporten, sinó es tractaria de l'aliment miraculós.

Finalment, vaig descobrint noves receptes, i avui aprofito el repte de la RECEPTA DEL 15 per presentar-vos uns canelons deliciosos, us ho asseguro.

Aquí us la deixo:

Ingredients:

  • 500 gr de carbassa
  • 1 ceba
  • 50 gr de formatge edam ratllat
  • 2 talls de pernil salat
  • 12 plaques de lassanya
  • 160 gr de nata
  • 100 gr de parmesà
  • pebre negre
  • farigola
Elaboració:

En primer lloc triturarem la ceba, farem trossos amb la carbassa i picarem unes quantes fulles de farigola.

Posem una paella a foc mig i hi posem un bon raig d'oli. Afegirem la carabassa, la ceba i la farigola i ho deixarem ofegar fins que es desfaci la carbassa tocant-la. 

Quan la carbassa ja està desfeta és decisió vostra si la voleu triturar o preferiu notar trossos més grossos. Jo us aconsello la segona opció ja que si es tritura excessivament quedarà massa líquid per a omplir els canelons.

Afegirem l'edam a la carbassa. 

Per altra banda bullirem la pasta.

En una paella petita fregirem el pernil salat tallat a trossets petits que barrejarem amb la massa de carbassa. Ara la tastarem de sal ja que hi tenim afegit el formatge i el pernil i rectificarem si és necessari.

En aquest mateix oli on hem fregit el pernil, posarem la nata, el parmesà i el pebre negre. Ho deixarem a foc lent removent fins obtenir una crema.

Farem els canelons omplint-los amb la massa de carbassa, els posarem en una font per al forn i hi afegirem la crema per sobre. La gratinarem uns 5 minuts al forn fins que estigui ben dorada.

Veureu que és un plat que sempre resulta exitós!


Bon profit!!!!


dijous, 11 d’octubre de 2012

PORRUSALDA

Sembla que ara comença la tardor, les temperatures van baixant, les pluges calmen les assedegades terres després d'un dur estiu. Els primers freds sempre són els que més es fan notar perquè no hi estem habituats, i també per enyorança és quan més ganes tenim de plats calents i sopes.

Així doncs, avui us presento un plat ideal per aquestes èpoques. És un plat típic basc i us asseguro que recomforta al més fredolic.

Com sempre tenim tantes versions com cases i a més tenim la versió del plat que passa per un sofregit o la versió de bullir-ho directament. Ara us explico els pasos i algunes de les opcions.

Ingredients
  • 6 porros
  • 2 patates grans
  • 1 ceba
  • 2 pastanagues
  • aigua
  • sal
Elaboració

En una olla fem un sofregit amb la ceba*

Tallem totes les verdures a trossets petits, i les col·loquem a l'olla exprés amb molt poca aigua o en una olla normal amb força més aigua. Afegirem sal al gust

Posarem el foc al màxim i quan comenci a sortir vapor reduirem al foc i ho deixarem coure uns 3 minuts en cas de la olla exprés i uns 12 minuts en l'olla normal.

Ho servirem ben calent: verdura amb part de l'aigua.

Ja veureu com us reprèn!!!


*Aquest primer pas és opcional, si no el fem posarem tots els ingredients directament a l'olla a bullir.

divendres, 5 d’octubre de 2012

LLUÇ AMB PEBROTS


El lluç per a mi és un dels peixos més sosos que hi ha. Sempre que me mare me'l feia arrufava el nas.

Ara quan en trobem un de ben maco a la peixateira el comprem i el meu xicot el prepara amb alls i llimona. Que ja és bo, però el peix em continua sabent una mica soso.

A casa sempre en tinc de congelat, perquè així quan obro el congelador i el veig doncs m'enrecordo que també s'ha de menjar peix. Així que de tant en tant, també el faig jo, però m'hi poso ingredients potents i que m'agraden molt per tal de poder-ne menjar amb una mica més de ganes.

Així que l'altre dia en vaig fer una versió amb pebrots i salsa de tomàquet que m'el vaig menjar amb tot el gust del món.

Us l'explico:

Ingredients (2 pax):
  • Dos talls de lluç (en aquest cas sense pell i congelats)
  • 100 gr de salsa de tomàquet fregit 
  • un grapat de pèsols
  • un pot de pebrots del piquillo
  • unes quantes olives negres d'Aragó

Elaboració:

En una safata pel forn hi poseu els talls de lluç, els espais que us quedin buits els ompliu amb el tomàquet prèviament fregit.

Hi poseu les tires de pebrot per sobre, els pèsols i les olives

Ho col·loqueu al forn a 175º  uns 12 minuts.

Un plat senzill, molt bo i amb el qual no s'embruten gaires trastes de cuina. A veure si us animeu.


Bon profit!!!

dilluns, 1 d’octubre de 2012

PREMI LIEBSTER

Amb una mica més de mig any de vida d'aquest blog, no havia rebut mai cap premi. Però aquest cap de setmana he rebut el premi Liebster per triplicat per de la Montse d'Entre núvols de cotó, de la Laia de Delícies de llimona i de la Carmeta Rusquilleta.




És un premi honorífic (no m'hi guanyaré cap duro, així que no em demaneu que us pagui res, que ens coneixem) però m'ha fet molta il·lusió perquè vol dir que el que faig serveix d'alguna cosa a algú que corre per aquí.

El premi Liebster s'otorga a blogs amb menys de 100 seguidors amb l'objectiu de fer-ne difusió. El premi suposa:


- explicar 11 coses sobre mi
- respondre les 11 preguntes que em fa la Sussi
- triar 11 blogs que responguin les preguntes
- seguir la persona que t'ha nominat
- visitar tres dels blogs que també han estat nominats juntament amb tu


En fi, comencem amb les 11 coses sobre mi:
· Sóc biòloga
· Quan no puc experimentar en un laboratori ho faig a la cuina
· M'encanten les muntanyes i els paisatges bells
· M'agrdaria saber molts idiomes, així que en les estones lliures em dedico a estudiar
· m'encanta viure altres vides a través de llibres
· No soporto la calor
· Adoro les tardes de pluja i fred, a casa estant
· Gaudeixo de les sobretaules amb els amics
· Adoro el formatge.
· No soporto la canyella
· Enyoro els divendres amb les NENES.


Les respostes a les 11 preguntes:
- Com et definiries?
· Inquieta

- Quin és el teu plat preferit?
· Pa amb tomàquet pernil i formatge

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?
· La veritat és que m'encanta cuinar,però mai em negaré davant un àpat preparat.

- Quines són les teves postres preferides?
· No sóc gaire de dolços. Em quedo amb un iogurt cassolà

- Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?
· Sens dubte el FORMATGE

- Quin és el millor viatge que has fet mai?
· No viatjo massa, però quan ho faig sempre penso que ha estat el millor.

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?
· Em quedaria amb la cuina cassolana de la Fonda del Àngels de Montblanc i especialment amb les seves patates fregides

- T'agrada més la carn o el peix?
· Carnívora 100%

- Quin és el teu formatge preferit?
· Tots, però li estic trobant mil aplicacions al Idiazábal

- Xocolata negra o amb llet?
· No m'entusiasma massa la xocolata, però prefereixo la negra

- Quin és el pitjor plat que has provat mai?
· Un Rabo de toro que tenia gust a la granja on estava treballant. Crec que és l'únic plat que he deixat sencer en tota la vida

I ara passo a anomenar els blogs que he premiat:


Els 11 blogs que crec que es mereixen el premi són:

diumenge, 30 de setembre de 2012

PASTÍS PEIX

I avui us presento el que va ser la reina de la festa!!! Mireu que vaig preparar capritxets però quan va sortir aquest pastís fins i tot, em van demanar si hi podien fer fotos.

La història d'aquest pastís és (com quasi sempre) que remenant per internet un dia em vaig trobar amb el pastís que us presentaré. Em va semblar molt vistós, divertit i original, ideal sobretot per la mainada. Però com que a la meva família de canalla poca, em vaig decidir fer-lo per l'anirversari del meu xicot.

Com que ell és un gran amant de la xocolata vaig creure que seria el pastís ideal i realment suposo que li va agradar, ja que quan li vaig preguntar quin postre podria fer pel sopar amb la colla em va contesta "Seria molt difícil fer el pastís del peix?" Perfecte, ja tenia la resposta així que em vaig posar mans a la massa.

Ingredients

  • 6 ous
  • 150 gr sucre
  • 170 gr de mantega
  • 250 xocolat per fondre
  •  75 gr de farina
  • 1 sobre de llevat
  • 1 pot de crema de cacau
  • 190 gr de Lacasitos
  • 1 Mashmallow, núvol, jamón o qualsevol dels mil noms que té aquesta "xuxe"
Elaboració

Barrejarem els rovells dels ous amb el sucre, seguidament hi afegirem la farina i el llevat.

Posarem la xocolata i la mantega en un bol i col·locarem al microones durante 30 segons a màxima potència.  Passats els trenta segons no estarà desfet, així que ho remenarem i ho tornarem a posar al microones 30 segons més i així successivament fins que ens quedi completament desfet.

Mentre muntarem les clares al punt de neu i les introduirem molt lentament amb la resta de la massa. També hi incorporarem la xocolata i la mantega, quan ja no estiguin excessivament calentes.

Posarem la massa en un motlle i ho courem al forn a 180º durant uns 40 minuts. Comprovarem el grau de cocció amb un escuradents.

Esperarem que el pastís estigui ben fred per treure'l del seu motlle, sinó podria perdre alçada o enfonsar-se pel mig.

El posarem en una safata llarga i en tallarem una porció, que representarà la boca del peix i que la col·locarem al final formant la cua.




Untarem tot el pastís amb la crema de cacau per tal de que els Lacasitos se'ns quedin ben enganxats. Posarem un trosset del Mashmallow que representarà l'ull i anirem decorant la resta del peix amb els Lacasitos.


Doncs aquí teniu el peixet, a que és mono? Crec que és un pastís que ha de ser ben divertit fer-ho amb els nens, de fet qui em va demanar per fer-hi una foto de fet, és mestra de nens de 5 anys així que qui sap, a part de bo és divertit i pot ajudar als nens a introduir-se a la cuina no?


divendres, 28 de setembre de 2012

PASTÍS DE POMA

Després de tants dies d'anar entrant receptes del sopar del divendres i ara m'en adono que m'en falten dos d'importants, però aquestes ja entre dins la secció postres, que sempre acostuma a ser la més exitosa.

Com que a la meva cuina no em puc permetre fer un postre de tipus individual per a tanta gent, és a dir, una copa, un coulant... vaig decidir que faria un parell de pastissos i així cadascú que agafi el que vulgui.

Un el tenia força clar, ja que és molt fàcil de fer i en general agrada a tothom. L'altre va ser una petició del Sebas.

De moment us deixo amb el pastís que vaig triar jo i ja més endavant us passaré el pastís que va triar ell.

Ingredients

  • 3 pomes
  • 6 ous
  • 1 iogurt natural
  • 1 mesura de iogurt de sucre
  •  3 mesures de iogurt de farina
  • 1 sobre de llevat
  • Raspadura de llimona i el seu suc
  • Mantega
Elaboració

En primer lloc separarem les clares dels rovells.

Barrejarem els rovells amb el sucre, el iogurt, la farina, la raspadura de llimona i el llevat.

Muntarem les clares a punt de neu i les incorporarem a la massa molt lentament per tal que no ens perdin el volum.

Ho deixarem reposar el temps que triguem a fer la següent tasca.

Pelarem les pomes i les tallarem a trossos en forma de mitges llunes ben fines. Conforme anem tinguen els trossos en un plat hi tirarem el suc de la llimona pe evitar l'oxidació de la poma.

Encendrem el forn i el preescalfarem a 200ºC.

En el motlle, posarem una cap de massa i una altra de làmines de poma i així successivament. L'última capa serà de poma amb làmines de mantega i ho regarem amb un bon tou de sucre.

Ho courem al forn durant 30 minuts a 200º i després baixarem la temperatura a 180º on s'hi estarà, pràcticament, una altra mitja hora ja que és un pastís que costa una mica de coure.

Com sempre, sabrem si el tenim ben cuit, quan el punxem amb un escuradents i aquest surti ben net.


Per a mi és un dels millors pastissos, és una mica més elaborat que un pa de pessic, però no és gens empalagós.

BON PROFIT!!!!

dimecres, 26 de setembre de 2012

XAMPIS AMB FESTUCS I ROQUEFORT

Diria que aquest ja és l'últim dels aperitius que vaig fer pel sopar d'inaguració del pis.

Els xampinyons són un dels ingredients més versàtils de la cuina. Els havia provat de vàries maneres, però encara no els havia farcit mai. Aquests no eren un dels millors per farcir ja que eren una mica massa petits, però com que feia uns quants dies que rodaven per la nevera vaig pensar que era una bona oportunitat de dona'ls-hi sortida.

Així que apunteu:

Ingredients:

  • Xampinyons de tamany gran
  • Un grapat de festucs
  • 25 gr de formatge roquefort
  • Oli
Elaboració:

Traiem els peus dels xampinyons i els buidem per dins.

Pelem els festucs i piquem amb el morter i els barregem amb una mica d'oli.

Posem els xampinyons en un safata per anar al forn, els omplim amb l'oli i els festucs i hi posem un tall de roquefort a sobre.

Ho introduim al forn a 175ºC durant uns 15 minuts aproximadament.


És un aperitiu que s'ha de servir calent i no convé reescalfar-lo perquè s'estova.


dimarts, 25 de setembre de 2012

TORRADA DE GUINDILLA

Aquest és un dels entrants que té els seus defensors i els seus detractors. Si ets amant del vinagre i dels picants t'agradarà, sinó, ni tan sols te'l miraràs. Tot i que si sabem quin estil de guindilla ens agrada doncs segur que l'encertarem, per si de cas, deixa't un gotet d'aigua a la vora.

Ingredients:

  • Guindilles
  • 1/4 de ceba o una ceba tendra
  • Maionesa
  • Torrades
Elaboració:

Tallarem la ceba i les guindilles a trossets tan petits com poguem. Si la ceba és forta farà que sigui un entrant pels amants del picant si la ceba és tendre ens refrescarà la fortor de la guindilla.

Els barrejarem amb la maionesa i amb una cullereta ho estendrem per sobre d'una torrada.


És un dels aperitius que més m'agrada pel punt de diferent que li dóna la guindilla. També es pot fer amb pepìnillos, que tenen el grau de vinagre però sense el picant.

QUE VAGI DE GUST!

diumenge, 23 de setembre de 2012

LLENGÜES DE FORMATGE

Aquest és un altre dels aperitius que tenen èxit que no costa gens de preparar. Si ja ho diuen que el més simple a vegades és el que millor resulta. Mireu si és fàcil aquest entrant que només necessitem formatge ratllat.

Podeu provar-ho amb qualsevol formatge, però per a mi un dels que millor va pel ràpid que es fon és l'Emmental. Si el triem per gust, em quedo amb el Parmesà.

Ingredients:

  • Formatge ratllat
Elaboració:

En una safata de forn hi posarem un paper sulfuritzat i hi anirem posant muntanyetes de formatge. Si en lloc de llengües volem fer piruletes (sempre són més atractives) podem posar un pal per a fer pintxos de fusta o un spaghetti.

Ho posarem al forn a 170ºC fins que el formatge s'hagi fos del tot, llavors ja el podem treure i deixar que s'assequi a l'ambient.


* Si el deixem una estona més se'ns torrarà una mica i obtindrem un color molt més atractiur, però aneu amb COMPTE si us passeu amb el torrat ràpidament s'amarga.

BON PROFIT!!!!

divendres, 21 de setembre de 2012

TRIANGLES DE SOBRASSADA

 Aquesta recepta és una altra variant de la pasta filo que com us vaig dir té una infinitat d'opcions, tan pel que fa a presentació com a farciment.

En aquest cas la recepta és molt més senzilla, però probablement més gustosa que l'anterior.

Ingredients:

  • 2 fulls pasta filo
  • 50 gr sobrassada
  • Mantega
Elaboració:

Fondrem una mica de mantega al microones.

Tallarem les làmines de pasta filo amb tires d'uns 4 cm d'amplada (d'una full en podem treure 5 tires) i les pintarem amb la mantega per tal d'aconseguit un color més torrat

En una de les puntes hi posarem la sobrassada i anirem doblegant la tira fins a formar un triangle.

Ho posarem al forn preescalfat a 180ºC fins que vegem que la pasta té un color torrat.




Com veieu és un entrant molt simple, doncs, a la colla és un dels que més èxit va tenir, així que ja ho sabeu a provar-ho!!!

dimecres, 19 de setembre de 2012

SAQUETS D'ESPINACS

Aquest és un aperitiu fet amb pasta filo. La pasta filo és una massa molt fina que sembla paper vegetal i que és molt lleugera. La podem farcir amb mil ingredients i li podem donar mil formes, per tant, és una massa que dóna molta versatilitat a la nostra cuina.

Anem a veure una d'aquestes receptes.

Ingredients:

  • 50 gr d'espinacs
  • 15 gambes
  • 100 gr formatge d'untar
  • 3 làmines de pasta filo
  • Mantega
Elaboració:

En primer lloc bullirem els espinacs amb aigua i sal.

Les gambes les podem saltejar a la paella amb un raig d'oli o les podem bullir en aigua. En aquest darrer cas, com sempre queda menys saborós però és més sa, per tant, ho deixo a les vostres mans.

Si les gambes són petites no caldrà, però si són grans les tallarem a trossets i les barrejarem amb els espinacs i el formatge.

Posarem una mica de mantega en un bol que col·locarem al microones fins que es desfaci.

Sobre paper de forn i en un safata posarem 3 fulls de pasta filo tallats en quadrats d'uns 5cm de costat. Els sobreposarem sobre el paper en forma d'estel i els pintarem amb la mantega.

Amb una cullereta omplirem la part central de la pasta i la tancarem formant un sac.

Ho fornejarem a 180º fins que vegem que la pasta ens queda daurada. 


Si ho hem deixat preparat amb anterioritat, ho escalfarem abans de servir al forn.

BON PROFIT!!!!

dilluns, 17 de setembre de 2012

APERITIU AMANITA

Un altra aperitiu del sopar del divendres. Aquest cop és un aperitiu que atrau moltíssim pel seu aspecte capritxós. Fa uns dies el va fer la meva mare per dinar i el vaig trobar divertidíssim, així que em va faltar temps per repetir-lo i presentar-vos-el.

Com que el millor d'aquest entrant és l'aspecte, passo directament a la fotografia



Ingredients:
  • Tartaletes neutres
  • Una mica d'enciam
  • Ous de guatlla
  • Tomàquets cherry
  • Maionesa
Elaboració:

Posarem aigua a escalfar amb una cullerada de sal. Quan aquesta bulli hi afegirem els ous de guatlla, que s'hi estaran un 6 minuts i els traurem per posar-los en aigua freda.

Un cop refredats els pelarem.

En una tartaleta, posarem una base d'enciam, l'ou i mig tomàquet cherry buit per dins en forma de casc sobre l'ou.

Damunt del tomàquet dibuixarem els puntets blanc típics de Amanita muscaria amb la maionesa.

Potser no serà l'entrant més bo, però segur que serà el més atractiu i el més sa de tots!!!!

diumenge, 16 de setembre de 2012

CAPRITX D'OLIVES

Ahir va ser un dia molt especial per a mi i pel meu xicot, ja que varem fer la inauguració del pis amb la seva colla. Alguns ja havien vist el pis però d'altres no, així que vaig decidir fer un sopar per tal que tots hi vinguéssin.

Com que el pis encara els hi falten molts mobles no tenia ni de casulitat 16 cadires (de fet no crec arribar-les a tenir mai), per tant, era impossible fer un sopar de coberts, aixi que la solució no va ser una altra que preparar diferents entremesos per anar picant, una mica de pa amb embotits i unes postres.

Això d'anar picant saps que a tothom agrada, i que a més si un pintxo no agrada a algú saps que en menjarà algun altre. El més important, és tenir sempre pa en abundància, una raó és perquè la colla del meu xicot són bascos i si una cosa tenen, és que mengen molt de pa. Per altra banda, sempre he pensat que el pa és un baròmetre de si el menjar és bo i si n'hi ha prou. Si sobra menjar i falta pa, és que el menjar no ha agradat. Si no sobra ni menjar ni pa, potser que hagi fet la mesura justa o bé que s'hagin quedat amb gana. Si sobra pa i s'ho han acabat tot vol dir que la mesura és perfecte. Bé, després de la meva GRAN TEORIA DEL PA, passo a explicar-vos la primera d'un seguit de receptes que varen formar part del sopar.

Aquesta recepta no és ben bé un aperitiu, però és un bon complement per a un sopar d'aquest estil i es pot convertir en un aperitiu canviant-ne la presentació.

Ingredients:

  • 30 olives negres d'Aragó
  • 100 gr de formatge per untar
Elaboració:
L'elaboració d'aquest plat és tan simple com treure la carn de totes les olives i triturar-la juntament amb el formatge per untar i ja està.
Ens queda una crema amb el gust de les olives. Jo en aquest cas el vaig posar en un bol i el plat del voltant hi vaig deixar tronquets de pa, per anar a sucant.

Tot i això, posat en qualsevol tarteleta o pa torrat potser una bona base per a fer nous aperitius.