diumenge, 16 de setembre de 2012

CAPRITX D'OLIVES

Ahir va ser un dia molt especial per a mi i pel meu xicot, ja que varem fer la inauguració del pis amb la seva colla. Alguns ja havien vist el pis però d'altres no, així que vaig decidir fer un sopar per tal que tots hi vinguéssin.

Com que el pis encara els hi falten molts mobles no tenia ni de casulitat 16 cadires (de fet no crec arribar-les a tenir mai), per tant, era impossible fer un sopar de coberts, aixi que la solució no va ser una altra que preparar diferents entremesos per anar picant, una mica de pa amb embotits i unes postres.

Això d'anar picant saps que a tothom agrada, i que a més si un pintxo no agrada a algú saps que en menjarà algun altre. El més important, és tenir sempre pa en abundància, una raó és perquè la colla del meu xicot són bascos i si una cosa tenen, és que mengen molt de pa. Per altra banda, sempre he pensat que el pa és un baròmetre de si el menjar és bo i si n'hi ha prou. Si sobra menjar i falta pa, és que el menjar no ha agradat. Si no sobra ni menjar ni pa, potser que hagi fet la mesura justa o bé que s'hagin quedat amb gana. Si sobra pa i s'ho han acabat tot vol dir que la mesura és perfecte. Bé, després de la meva GRAN TEORIA DEL PA, passo a explicar-vos la primera d'un seguit de receptes que varen formar part del sopar.

Aquesta recepta no és ben bé un aperitiu, però és un bon complement per a un sopar d'aquest estil i es pot convertir en un aperitiu canviant-ne la presentació.

Ingredients:

  • 30 olives negres d'Aragó
  • 100 gr de formatge per untar
Elaboració:
L'elaboració d'aquest plat és tan simple com treure la carn de totes les olives i triturar-la juntament amb el formatge per untar i ja està.
Ens queda una crema amb el gust de les olives. Jo en aquest cas el vaig posar en un bol i el plat del voltant hi vaig deixar tronquets de pa, per anar a sucant.

Tot i això, posat en qualsevol tarteleta o pa torrat potser una bona base per a fer nous aperitius.